A més dels seus edificis, Lluís Domènech i Montaner va explotar el seu afany ornamental en algunes obres repartides per la ciutat. El monument al poeta Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) del Parc de la Ciutadella és una col·laboració entre l'afamat arquitecte i l'escultor Eusebi Arnau, fidel col·laborador seu. Junts van dissenyar aquesta combinació de realisme i elements modernistes que es va inaugurar el 1913. El bust de marbre, obra d'Arnau, és d'un realisme sintètic. El pedestal de pedra és de Domènech i Montaner i s'erigeix com una gran columna jònica estriada coronada per un capitell jònic.

Dos aspectes criden l'atenció en aquesta obra: d'una banda, la sensació que el bust de Joan Maragall sembla fondre's amb l'onada del capitell. De l'altra, la profusió de detalls que decoren la columna. A la base del capitell podem apreciar els elements decoratius inspirats en la natura propis del moviment modernista, així com el nom del poeta en relleu. Però sens dubte el més destacat són els relleus que embolcallen la base de la columna i que il·lustren un grup de dones amb les mans enllaçades ballant una sardana, el ball tradicional de Catalunya. L'agilitat dels peus, el vol de les faldilles i la gracilitat dels moviments al·ludeixen als versos més famosos de Maragall: "La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan".