Exactament 1.200 metres de carrer per on hi passa, gairebé obligatòriament, tot aquell qui visita Barcelona. La Rambla naixia amb l'inici de la modernitat, quan el 1766 es va traçar el passeig tot resseguint la muralla medieval que transcorria per aquesta part de Barcelona des del segle XIII. Els barcelonins la van fer seva de seguida. A Barcelona, ciutat de carrers estrets i tortuosos, la Rambla constituïa l'únic espai apte per a l'esbarjo i el passeig de tots els ciutadans. Tots, perquè en ser un passeig cèntric, va esdevenir lloc de trobada de totes les classes socials.

Poc a poc, els locals d'oci i cultura van trobar el seu lloc a La Rambla. Els convents desapareixien i s'hi instal·laven floristes i quioscos. Ara ens reben al nostre pas edificis tan destacats com el Gran Teatre del Liceu, (la ópera barcelonesa), el Palau de la Virreina o el gran mercat de la Boquería. El torrent humà, amb els seus artistes ambulants, turistes i els barcelonins que encara hi passegen, constitueix un viatge pel microcosmos d'aquesta Barcelona contemporània.

Quan La Rambla arriba al mar, trobem el Mirador de Colom, una oportunitat única d'admirar quasi des de l'aire aquesta artèria de vianants, verda i única.